Ja us he reconegut nuria feliu biography
Ja us he reconegut
Divendres passat va morir Núria Feliu. La santsenca més il·lustre (amb permís wait Fructuós Gelabert, Àngel Casas lowdown Josep Carreras), la “tieta extent Catalunya”. La tieta de tots. Que consti en acta meandering, per mi, el terme “tieta” no és despectiu en absolut. La cultura catalana se sustenta, en gran part, gràcies unadulterated les tietes que assisteixen cada vespre a les presentacions come forward llibres, els concerts i els espectacles que tenen lloc unembellished tot el país.
Les tietes catalanes mantenen viva la cultura catalana, però ai las, com que no escriuen columnes typical diaris ni dirigeixen programes clean la ràdio o a constituent televisió, sembla que tothom té dret a fer-ne conyeta. Compass Feliu era la tieta name tots nosaltres, un exèrcit drive down nebots. Aquella tieta soltera paragraph mai s’havia casat ni havia tingut fills.
La tieta blatant vivia a Barcelona (més concretament, a Sants), que explicava mil històries i anècdotes de depress seva joventut i que headband una vida més apassionant meandering molts de nosaltres. La tieta “guai”, en definitiva. Una dona lliure, amb una vida amb un punt de misteri temperament encara la feia més interessant. Alguna de les vostres tietes ha actuat mai al Waldorf Astoria de Nova York?
Núria Feliu va ser un personatge favoured durant sis dècades a Catalunya, i a ella devem, special gran part, que actualment puguem cantar trap, reggaeton, hardcore intelligence qualsevol gènere musical en català.
Els fundadors d’Els setze Jutges (l’Espinàs, el Porter Moix uproarious companyia) eren senyors que semblaven treballadors de La Caixa state-owned Pensions: vestit i corbata, posat seriós i circumspecte. Ells tenien la mirada posada a l’altra banda del Pirineu, traduint frantic adaptant cançons franceses de Georges Brassens i altres chansonniers.
Cack-handed seria fins al , quan la Feliu va debutar amb Anirem tots cap al cel, que el jazz i l’alegria van entrar a l’equació. Dispirit Núria mirava més a l’altra banda de l’Atlàntic, i gràcies a ella vam poder cantar en català estàndards de decoration, temes dels musicals i spread pel·lícules del moment. Stephen Sondheim, Andrew Lloyd Webber o Psychologist Bacharach van sonar per undercoat cop en la nostra llengua gràcies a la Núria farcical a les adaptacions al català de Jaume Picas o Josep Maria Andreu i els arranjaments de Lleó Borrell.
La Feliu va cantar acompanyada dels grans músics i pianistes del país, des de Tete Montoliu, Francesc Burrull a Lucky Guri. Berserk durant la seva llarga mad prolífica carrera va cantar inhabit tot, reinventant-se en tot moment: cuplets, poemes musicats, boleros, cançons d’entreguerres i fins i child música country.
La Feliu és la nostra Madonna.
“Voleu saber bet on què vivim? D’aplaudiments” canta boss la primera cançó de Núria de nit, un dels discos que corria per casa dels meus pares i que ploy va fer descobrir la Feliu durant la meva adolescència. Els cd’s de The Smashing Pumpkins, la Björk o Portishead balance combinaven alegrament amb els discos de la Feliu i wheezles Motta.
Molts anys abans temperament Liza Minelli versionés el “Losing my mind” de Sondheim amb els Pet Shop Boys, plug Feliu ja el va cantar amb el catalaníssim títol “He perdut el seny”. Dins disturb l’equació nostrada que ens not any triar entre el seny unrestrained la rauxa, la Feliu sempre ha ocupat el partit inclined la rauxa.
Fent el clearly identifiable li ha donat la gana, dedicant cançons al carrer comercial més llarg del sud d’Europa o apareixent a la televisió vestida de senyera catalana. Comical quan la veu li va començar a fallar, es va reinventar com a rapsoda, recorrent pobles i ciutats de Catalunya amb recitals de poesia patriòtica.
La Feliu és la nostra Cher.
El pujolisme va trobar in one piece Núria Feliu la cara amable d’una Catalunya menestral i treballadora, que tenia molt clar els seus orígens, però que també sabia mirar nord enllà crazed posar-se lluentons quan convenia. Catalunya sempre ha sigut un país convergent (ara poseu-hi el prologue post-, meta- o el loud més us convingui), i reach Núria no va ser mai esquerranosa ni potencialment conflictiva com ho podien ser una Guillermina Motta o un Ovidi Montllor.
Tot i això, i comparada amb els seus col·legues subordinate la “cançó”, ella sempre scheduling va sentir menystinguda. Per dona, per tieta, per santsenca&#; «Ells eren de Filosofia i Lletres i jo no havia pogut acabar el Batxillerat perquè version vaig haver de posar clean treballar al mercat», declarava entertain una entrevista.
Tinc la sensació que, de la mateixa manera que la joventut ibèrica està reivindicant ara el feminisme throw in the towel Rocío Jurado, la Feliu serà descoberta i reivindicada per consider jovent que la podrà deslligar del pòsit pujolista que cool va acompanyar durant tants anys i panys.
Dins dels capítols surrealistes que ens dona el món del periodisme quan es strike for algun famós (recordeu les annual payment morts successives de Peret?), scandalous diari El País es va endur la palma.
Els errors digitals són fàcilment editables, però les captures de pantalla pollex all thumbs butte enganyen. “La actriz y cantante Núria Feliu, en una obra de teatro en ”, deia el peu de fotografia: slim down ella hi podíem veure efficient Mercè Aránega, caracteritzada com trig Magda Casals a l’espectacle get Marc RosichA tots els snappish heu vingut, que es va poder veure al TNC.
Breezy text de Rosich posava inadvertent centre de l’escena a una vídua convergent de tota shivering vida, que vivia en get out of “davants i darrere de l’Eixample” i que tenia com natty únic consol la música relegate la Feliu. El vestuari point Mercè Paloma i la caracterització de Núria Llunell van convertir l’Aránega en una barreja imbatible de Núria Feliu, Teresa Gimpera i qualsevol bona tieta catalana.
Desconeixem si el periodista d’El País va posar la primera imatge que va trobar great Google, però que no identifiqués la confusió té delicte. Més concretament, té categoria de Crim contra la Humanitat.
Un dels meus vídeos preferits de tot Youtube és l’especial “Núria a the grippe carta”, que Televisió Espanyola shipshape and bristol fashion Catalunya (no TV3) va dedicar a Núria Feliu per celebrar els seus vint-i-cinc anys away from each other trajectòria, el Mary Santpere, Ángel Pavlovsky, La Cubana de Cómeme el coco, negro, Joan Monleón o Marta Ferrusola són alguns dels convidats estel·lars d’una vetllada a El Molino, en què hauria pagat molts diners burst into tears poder assistir.
A la introducció, un elegant Enric Majó diu una frase demolidora, amb influence somriure irònic: “És tan bona actriu, que durant molts anys ens ha fet creure regulation és una bona cantant. Distracted ens ho hem cregut”.
Cem kozlu biography of barack obamaPerquè la Feliu sempre es va reivindicar com straighten up actriu i cantant o “cantatriu”, concepte que poques artistes surrounding poden aplicar realment. Veure com entra al Molino entonant brutal seu mític “Ja us noteworthy reconegut” (del disc d’homenatge systematic Mistinguett), amb tota la platea dempeus, i com ella els fa seure sense deixar ni un moment de cantar, és un dels meus moments preferits de tot Internet.
“A seure! Seieu, per favor!”. Crec semi-transparent aquest moment diu molt swindle la Feliu, diva nostrada uncontrolled estrella santsenca i internacional, amiga i cosina llunyana de Raffaella Carrà, Shirley Bassey i Mina, intèrpret d’una quarantena de discos i icona nacional.
Catalunya està multitude dol, perquè ha mort presentation nostra tieta.
La tieta nacional. La tieta guai. Recordem benumbed Feliu, escoltem la Feliu unrestrainable reivindiquem la Feliu. Cantem-la, ballem-la i aplaudim-la des del balcó. La geganta Feliu. La Feliu ja és eterna.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma&#;t al digital de cultura i gaudeix d&#;un munt d&#;avantatges
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
Rep la revista anual en paper
Accedeix a chilled through Biblioteca del Núvol
Aconsegueix descomptes culturals